jueves, 4 de febrero de 2010

El reportatge de 9tv és avui!!!

M'acaben de trucar del 9tv. El magazine "La Terrassa" s'emet aquest vespre (4 de Febrer) a les 21 h. i a les 23,30 h. Demà al matí, divendres dia 5, es torna a emetre a les 7 del matí, també a les 10,30 i a les 11,30. El programa dura mitja hora, però el meu trocet dura només 5 minutets.
Jo no ho veuré perque a Barcelona no arriba.
Si algu m'ho grava seria genial. I si no hauré d'esperar a demanar una copia del programa a la redacció del 9tv.

miércoles, 3 de febrero de 2010

Reportatge a Televisió (9TV)

Avui he anat a Vic i he estat parlant amb una periodista del 9TV, l'Anna Parcet, que ha filmat l'obra i a mí fent-ne comentaris. S'emetrà aviat (ja ho posaré) en un magazine que es diu La Terrassa, i que s'emet cinc o sis vegades al llarg del dia. Això sí, no se quin dia es passarà. Quan en tingui una copia la penjaré aquí al blog.
Fins aviat.

Crítica d'Art "L'equilibri"


Aquesta crítica, signada per Anna Palomo, es va publicar a El 9 Nou del divendres 29 de Gener del 2010 a l'espai de Cultura.

Al Casino de Vic podem veure una exposció d'Anna Andrés Bacardit: "Dibuixos amb tinta xinesa". En aquesta mostra l'artista barcelonina, que va viure a Osona durant una bona temporada, ens sedueix amb una obra molt natural, sense artificis. Els treballs amb tinta xinesa sobre paper han eliminat qualsevol tipus d'ornamentació i se'ns mostren pletòrics amb tota la seva harmonia.
L'equilibri compositiu és una constant en cadascuna de les obres i l'espectador entra en sintonia amb l'artista amb enorme facilitat. El traç gruixut i gestual queda ràpidament compensat per l'elegància i la subtilitat d'una línia extremadament curosa; ple i buit conviuen sense conflicte; i el cercle replica sense cap mena de problema al rectàngle situat sota d'ell en posició horitzontal. Simplicitat, llibertat i equilibri són conceptes propers a l'autora i es configuren a l'exposició com elements distintius i fonamentals.
Sense personalismes ni egocentrismes, l'obra que podem veure al Casino de Vic contraposa la normalitat a l'espectacularitat en el context d'un anonimat volgut. Aquest aire anònim permet a la pintora avançar en l'abstracció pura sense llasts que trunquin l'anhelada comunicació amb els espectadors. Una fructífera harmonia transita envers l'observador com un fil invisible que fa innecessària cap tipus d'explicació.