Cliqueu damunt les imatges.
Admiro i valoro els que fan de la pintura l’expressió sincera del si mateix, o a aquells que la utilitzen com a vehicle de sensibilització i crítica, els que ens donen una versió íntima d’un paisatge o retrat, i encara a aquells que s’atreveixen amb les transvanguardes o la postmodernitat. Però per a mi, pintar, s’ha convertit en tota una altra cosa. Del que em bull a dins, del que m’amoïna o m’aclapara, ni n’heu de fer res ni em ve de gust arrossegar-m’hi. Però per on veig la claror em vull endinsar. Els pinzells m’hi ajuden: a meditar, a sentir, a vibrar.
M’agradaria que aquestes subtileses pintades transmetin alguna cosa saludable a l’esperit: harmonia, lleugeresa, misteri, obertura, creixement, lucidesa...
Les imatges tenen poder, us ho puc assegurar. Donar forma, color, textura, ritme, espais, llum i profunditat és donar vida als anhels, la manera poètica que conec de fer realitat les aspiracions. Fujo del dramatisme. Visualitzo i intento fer visible un món més serè per tal d’invocar-lo, per tal d’impregnar-me’n, per estar bé. Abracadabra. Pensareu que m’he begut l’enteniment.
Per gaudir de la lluna en un cove i que vosaltres en participeu, potser només em caldrien unes hores a l’estudi.
